tag:blogger.com,1999:blog-2285216247451773638.post5592510669725312701..comments2011-01-19T11:20:56.121-08:00Comments on Sweet Baggy Days: Pàgina a l’atzar, paràgraf aleatoriRamonhttp://www.blogger.com/profile/16435139563482606668noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2285216247451773638.post-10255522015377910762009-02-14T14:06:00.000-08:002009-02-14T14:06:00.000-08:00Ramon, m'he fet un blog, però no n'asseguro la con...Ramon, m'he fet un blog, però no n'asseguro la continuïtat XDBlanca Gª Manjónhttps://www.blogger.com/profile/04468942058528177299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2285216247451773638.post-71566340885027385862009-02-14T13:34:00.000-08:002009-02-14T13:34:00.000-08:00Precisament en una de les pràctiques del Monegal p...Precisament en una de les pràctiques del Monegal podíem analitzar "La mort a Venècia" i l'adaptació que Visconti va fer-ne. Confesso que no he llegit cap llibre de Mann tot i que tinc a casa "La muntanya màgica". A veure si un dia sóc capaç de llegir-lo en alemany XDDD<BR/><BR/>Apa, ens veiem dilluns :) I has de venir perquè he portat rosquilles de Madrid i vull que en mengis ¬¬Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2285216247451773638.post-3229696352827951652009-02-13T01:28:00.000-08:002009-02-13T01:28:00.000-08:00Ramon, responent als teus comentaris:1)T’haig de d...Ramon, responent als teus comentaris:<BR/>1)T’haig de dir que per res sento que les meves explicacions siguin de caire naïve. L’únic que hi veig, mirant-ho objectivament, són els desitjos més íntims d’una persona somiadora i amb una gran dosi de sentimentalisme. Tant dolent és això? Jo crec que no; és més, m’hi trobo ben a gust i tot, sent així. I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles.<BR/>2)Pel que fa al comentari sobre el “despreci cap a l’anterior implicat”, haig d’informar-te que no anaves errat, en un aspecte: els subjectes en qüestió no van resultar ser tal com jo m’esperava; alguns per pedants, d’altres, per fer com si jo no hagués existit mai, tot i haver viscut experiències conjuntes. Com a conclusió, puc dir que he estat de pega i/o no he sabut escollir encertadament aquells qui haurien d’haver estat agraïts que em fixés en ells. No es tracta, aquest, d’un sentiment en augment del tipus “no me beso porque no me llego”, simplement he après a valorar-me més i, en conseqüència, em veig amb més força.<BR/>No he buscat cap justificació poc fundada per a arribar a aquesta concepció de tals individus, sinó que el transcurs dels esdeveniments (majoritàriament determinats pels passos d'ells) m’han fet arribar a adquirir aquesta postura crítica i, per què no dir-ho, actualment sarcàstica envers els “anteriorment” implicats.<BR/>3)Finalment, sóc de la opinió que el fet de tenir una bona disposició a arriscar-se (fent referència al teu comentari de "qui no arrisca no pisca") és un punt a favor teu però, no obstant, cal fer certes matisacions. Quan un veu que en un determinat context, el fet d’arriscar-se pot derivar-se en sortir-ne escaldat, les circumstàncies ja pesen sobre si mateixes. Cal saber sospesar els pros i els contres de cada situació concreta; mai una norma s’ha d’admetre com a vàlida universalment. Del contrari, es creen situacions conflictives, tal com es veu en el dia a dia. Un exemple ben clar: quan un generalitza el comportament d’una determinada ètnia, és quan comencen a aparèixer els prejudicis, donat que no han considerat les possibles excepcions. Així doncs, una pauta de comportament admisible com a vàlida en qualsevol situació ens pot dur a situacions compromeses, com et deus haver adonat.<BR/><BR/>P.D. No, no sé què vol dir “pisca”.<BR/><BR/>Fins dilluns.Anonymousnoreply@blogger.com