In Memoriam

Com tothom ja deu saber, i com repetiran les televisions, diaris, ràdios i tertúlies de perruqueria al llarg d’una temporada, aquesta matinada ha mort el Rei del Pop, Michael Jackson ens ha deixat. Pitjor gust de boca els hi deu haver quedat als seus fans britànics que encara ara l’esperen amb l’entrada a la mà.
Figura ambigua com poques, mediàtica (en el bon i el mal sentit de la paraula), freak com pocs, sac de traumes i geni indiscutible de la música.

L’autòpsia ens revelarà moltes coses, i és que ara toca mirar que hi ha sota les catifes i vendre exclusives. Segur que sortiran més “presumptes” nens víctimes de porcades (permeteu-me que dubti de tot plegat...almenys fins que un jutge digui el contrari), així com malalties, traumes i que se jo.
El que no deixa de ser irònic és que, finalment, el Rei del Pop passarà per ultimíssim cop pel quiròfan, font de tantes crítiques i desperfectes cutanis.


Molt s’escriurà sobre Michael Jackson, però el que és cert és que ara forma part del panteó de la contemporaneïtat, gràcies a la seva música revolucionaria, estrafolaris passos de ball (Moonwalk poweeeer!!) i controvertida figura mediàtica.

Personalment, Jackson és mereix el tracte que s’acostuma a fer a totes els morts: recordar únicament les coses bones. Almenys és el que jo faré...

Parlant del Moonwalk: http://www.youtube.com/watch?v=s7MmEMrCRfc&feature=related

I com que cadascú deu tenir la seva cançó/vídeo predilecte, i el youtube n’està ple, passaré de fer recopilatori i que la gent s’espavili surfejant.

"todo lo mudará la edad..."

Gènere, subgènere o forma fixa?

Bernardo Tasso

Mientras vuestro áureo pelo ondea en torno
de la amplia frente con gentil descuido;
mientras que de color bello, encarnado,
la primavera adorna vuestro rostro.

Mientras que el cielo os abre puro el día,
coged, oh jovencitas, la blor vaga
de vuestros dulces años y, amorosas,
tened siempre un alegre y buen semblante.

Vendrá el invierno, que, de blanca nieve,
suele vestir alturas, cubrir rosas
y las lluvias tornar arduas y tristes.

Coged, tontas, la flor, ay, estad prestas!
fugaces son las horas, breve el tiempo
y a su fin corren rápidas las cosas.


William Shakespeare

La meva amant té uns ulls que estan lluny de ser un sol;
el vermell dels seus llavis ho és molt menys que el corall.
Els seus pits no són blancs com la neu, i no em dol.
Si els seus cabells són fils, negre n'és l'escampall.

Són blanques i vermelles les roses damasquines,
però, a les seves galtes, no hi veig roses així;
hi ha molts perfums delícies i olors molt més divines
que les del seu alè quan està prop de mi.

M'agrada quan la sento parlar, pro sé molt bé
que la música sona amb un so més dolç.
No sé pas com caminen les dees; ara bé:
la meva amant camina trepitjant terra i pols.

I tot i això, pel cel, és molt més excel.lent
que les que símils falsos descriuen falsament.


Luis Alberto de Cuenca

Collige, virgo, rosas

Niña, arranca las rosas, no esperes a mañana.
Córtalas a destajo, desaforadamente,
sin pararte a pensar si son malas o buenas.
Que no quede ni una. Púlete los rosales

que encuentres a tu paso y deja las espinas
para tus compañeras de colegio. Disfruta
de la luz y del oro mientras puedas y rinde
tu belleza a ese dios rechoncho y melancólico

que va por los jardines instilando veneno.
Goza labios y lengua, machácate de gusto
con quien se deje y no permitas que el otoño

te pille con la piel reseca y sin un hombre
(por lo menos) comiéndote las hechuras del alma.
Y que la negra muerte te quite lo bailado.