El que deia... imagineu-vos La casa de la pradera, uniu-la a Verano Azul i amenitzem-ho tot amb el recull de pànfiles més rabiosament gran que us podeu imaginar. Xarboteu el contingut, afegiu-hi una engruna de psicodèlica típica dels anys 80, un director amb sobredosis d’èxtasi i un Casper despertant-se resacós després d’haver sortirt de marxa amb la casa de Poltegeist. El resultat es House, una curiosa peli de terror.
Aviso d’entrada que, si l’argument no fos tan endiabladament típic i les protagonistes tan horriblement dolçes i cursis (de fet fan més por i em causen més arcades les protas que no els fantasmes i tal), estaríem parlant de la llavor primera de les horror movies que es porten actualment: terror protagonitzat per joves (15-16 anys tenen, o se suposa que tenen, les criatures) i dirigida a joves.
Argument, si... grup d’amigues que agafen i marxen de vacances a una casa rural. Pel camí, tot ple de somriures i rialles, lliguem amb bons nois de poble que les acompanyen i provoquen al grup més riures i rialles. Arriben a la casa rural, molt bonica i en un entorn preciós, fiiiins que cau la nit i comencen apassar les típiques coses de casa encantada: sang per les parets, veus amenaçadores i altres accidents als que les noies reaccionen amb menys riures i rialles del que ens tenen acostumat. Tot i així continuen sent endiabladament pànfiles, roses i cursis a parir.
Fins qui és normal haver anat ja un parell de vegades a l’hospital, perquè les pujades de sucre que produeix són moooolt perilloses.
A continuació... es moren unes, en maten d’altres i al final queda la noia més mona i cursi (o se suposa, po en cursilaria ni déu supera la de les ulleres. Dios... no la maten i vaig jo a escanyar-la...) que pateix un últim espant amb un resultat curiós po que no explicaré per no xafar la peli.
Cal dir que la pel·lícula és realment curiosa pel que fa a l'il·luminació i decorats. Sembla, o a mi em fa l’impressió, que els decorats són un manlleu a la peli de Flash Gordon (Flaaash, uuoooouoo!!!) i que la peli va ser rodada un migdia perquè les pobres i dolçes mosses no tinguesin gaire por. A veure, peli de terror = a escenes amb poca o gens de llum, per tant xoca una mica que utilitzin més projectors i brillantor que en una cabina de rajos raïm (xist, meu com tots). Curiós, molt curiós...
I res, si algú vol links per baixar aquest mal son per aquells qui tenen problemes de sucre, aviseu i us els passo.
