Sinopsis
Després de quedar eliminat en el concurs per seleccionar el representant japonès a unes olimpíades de matemàtiques, el jove Kenji Kose es trobarà amb un estiu sense res a fer. Però, la noia més popular de l’institut l’hi oferirà una feina temporal, que consisteix en acompanyar-la al seu poble natal i fer-se passar pel seu promès... en una festa que reunirà a tot el clan per celebrar l’aniversari de la besàvia i matriarca de la família. Les coses es complicaran i el pobre friki de les matemàtiques haurà de lluitar juntament amb tota la família, comandants per l’avia, per salvar el món del caos...
Ressenya
Que dir de la nova pel·lícula de Mamoru Hosoda (Toki wo Kakeru Shojo, Digimon...)? La vaig veure ahir i m’ha deixat un profund i agradable bon gust de boca que encara em dura. Des dels primers minuts el film absorbeix i no et deixa, portant-te per una muntanya russa de sentiments fins al final, on un es veu propulsat el buit amb ganes de molt més. La peli dura una hora i cinquanta minuts, però ja podria durar el doble no que no es faria gens llarga.
L’animació és la típica de Hosoda que ja es va poder veure en “La noia que salta a través del temps”, encantadora i detallista. Val a dir que aquest és un aspecte molt important, ja que crear un film que en la seva major part passa dins d’una casa on conviuen una vintena de persones, dotar-los a tots de la seva personalitat, caràcter i aspecte perquè no és barregin ni es puguin confondre és, com a mínim, difícil.
A part de la casa, una autèntica mansió feudal, bona part del llargmetratge es desenvolupa al món digital d’OZ, que vindria a ser una ultranet rollo “second life”, sols que s’ha estes tant que s’utilitza per pagar impostos, treballar, reunions, rolejar, treballar... vaja, que si s’hii arriba a colar un hacker aquest podria arribar a robar el compte del president dels EEUU i fotre´s a tirar míssils com qui no vol la cosa. Per sort la seguretat d’OZ és de nivell mundial i no cal preocupar-se d’aquestes coses... en un principi. Però a l’ho que anava, l’animació digital d’OZ és geniaaaaal, amb una il·luminació sorprenent, que no veia des de “Sen to Chihiro no Kamikakushi”, i totes aquestes coses tècniques ultra modernes que no se com van però que fa que el resultat sigui sorprenent.
Ja centrant-nos més en els personatges, aquests desprenen una calidesa i bon rollo estratosfèrics. Clar que tenen els seus problemes, no ho amaguen pas. De fet, si traiem l’ho del món digital d’OZ ens queda un perfecte slice of life, costumisme pur i dur, que dona a la pel·lícula aquesta calidesa especial. Es podria dir que l’equilibri és perfecte, ja que, si l’apartat “digital” hagués aparegut més, hauria quedat una bola pel·lícula de conflictes a internet, per dir-ho d’alguna forma, però no un film rodó.
I abans que em marxi del cap, és diví el personatge de la besàvia. En serio, diví. Cap altre terme l’hi aniria com anell al dit.
Conclusió
Brillant pel·lícula per veure-la i desfruitar-la a la nit, com un bon whisky, amb tota tranquil·litat i sense preses ni distraccions. El film s’ho mereix, i el bon gust que deixa perdurarà en vosaltres uns quants dies, garantit.
Que si és recomanable? Oi tant, de fet ja us l’hauríeu d’estar baixant!!!
