diumenge, 26 d’abril de 2009

Malsons

Fa pocs minuts m’ha passat aquest link, una propaganda com qualsevol altre vídeo inclòs protagonitzat pel que serà el nou protagonista dels mels malsons.
http://bodygroom.philips.com/es/
Em fa mooooolt yuyu T.T




I parlant de malsons, com oblidar la sempre agradable melodia de Danny Elfmann ^^
I a més hi han histories amb subtítols al castellà i, com és el cas d’aquest vídeo, directament ja la versió doblada. Moooola ^^
http://www.youtube.com/watch?v=iR56gxNkwPs

dijous, 23 d’abril de 2009

Fa calor i no mola

Un jorn, ja fa temps, dormia ma innocència a l'ombra d'unes acàcies, a la frescor d'un riu que murmurava dolçament a mes orelles esperances vagues i ensomnis afalagadors, i tu, posant-me la mà al pit, me despertares, i guaitant on jo guaitava, tot escaldant-me les mans amb una de les llàgrimes que havien d'escaldar tos ulls, me digueres: "La tardor vindrà per mi abans que la primavera. Si no vols que l'hivern geli en ton cos los raigs del sol que escalfaeix les daurades espigues, acompanya'm a cercar a altres encontrades les flors que aquí no poden créixer per nosaltres." I estrenyent-me la mà te m'endugueres; i caminant, caminant pel món de l'esperit, escorcollàrem les valls fondes, les altures embromades, les planes ufanoses, les corrents de blaves aigües, les ombres de la nit i les llums del dia, trobant l'amor que fa cantar als ocells i el sentiment que fa plorar a les flors.


Si algun dia acabo la –piii- memòria (fet i fet la tinc que entregar avui o demà), em serà grat i agradable endinsar-me dins la majestuosa prosa de Martí Genís i Aguilar. Potser per "Julita", potser per "Narracions casolanes". No se, ja m’ho trobaré...

dissabte, 18 d’abril de 2009

Comentari series de primavera

Avui fa bon dia.
Plou, cau pedra (algunes d’elles sobre el meu cap quan he tingut que sortit en plena tempesta a recollir la roba) i de tant en tant fa sol. I es preciós, perquè és un d’aquells dies que els núvols grisos grassos i grossos s’han instal·lat per sobre la plana, deixant les muntanyes del voltant lliures i il·luminades, creant un contrast de llum i ombres preciós que fa que Cabrera es mostri imponent i, si és possible, amb tota la seva gloria, normalment entelada per una cortina de calitja.

Però, anem a l’ho que anava, breu ressenya de les series d’aquesta temporada que ja he vist.


Cross Game: La sèrie que estava esperant amb ganes, com bon fan d’Adachi-sama i seguir del manga en que es base. I, la veritat, si van a aquest ritme no se pas com s’ho faran... amb el primer capítol es poleixen ja el primer tomo, i com no, he tornat a plorar tal com vaig fer quan em vaig acabar el primer tomo del manga. Opening mediocre a base de colaix i ending simple po que fa la seva finalitat, amb una cançoneta tranquil·la i agradable. Però l’ho bo comença ara, amb una Aoba ja crescuda i convertida amb la encarnació de noia guapa i borde. Com l’hi afluixin un pel el caràcter que te al manga muntaré un pollastre...

07-Ghost: Que tenen a veure militars, clergues, monges, monstres, pedres rares i una màgia rara que controla tot déu? Sincerament, no ho se. Viam, te tooota la pinta de ser un bishonen amb hòsties i tal, però l’hi donaré una oportunitat.... fins veure l’aparició de cert personatge que es veu a l’opening i que m’ha caigut en gràcia.

K-ON!: La vida d’unes estudiants de preparatòria que reciclen un club e musica per convertir-lo amb un grup de rock. Simpàtica, graciosa a cops i amb una protagonista d’aquelles que em fa perdre els nervis de l’ho atontada que sembla i és. Ideal per matar mitja hora a la nit mentre esperes que comencin alguna altre cosa, ja que ni mata ni impressiona, senzillament... es deixa veure, que ja és molt.


Shangri-la: Curiosa. Mossa que fa quatre dies encara l’hi tenien que treure els mocs i amb pànic a l’estudi i jove clenxinat i militar. Curiós. Món post-apocalíptic amb la vegetació regnant sobre les antigues i abandonades ciutats, organització que vol dominar el món (si més no econòmicament) i, en resum, una faula ecologista curiosament curiosa. Menció a part el travestí armat amb un fuet que es dedica a empaitar militars, una imatge que encara ara m’inspira temor....

Basquash: Divertida, frenètica i com un aspecte visual molt plàstic. L’animació m’ha recordat molt a Gurren Laggan, així com les bromes d’alt contingut eròtic que es van produint. I que voleu que us digui, tot i ser una sèrie patrocinada per Nike, a l’ho millor m’enganxo a veure partits de basquet amb robots. La veritat és que la sèrie està ben treballada. Una sorpresa, fet i fet, ja que no m’esperava res i al final m’ha agradat i tot (i a més tinc un bon parell de mulates raons per continuar veient l’anime XD )


Senjou no Valkyria, Gallian Chronicles: Començo a estar fart que, sempre sempre sempre que surt quelcom relacionat amb valkyrires, el nom de la protagonista ja surti com si estigues predissenyat. Viam, que el nom és maco i tal, po una mica d’originalitat al respecte tampoc estaria malament. Sobre la sèrie, pel que fa a l’animació és de les millor treballades, però els personatges son la cosa més irracional i irral que te puguis tirar a la cara. No és normal que, davant d’una invasió amb tancs i militars entrenats, una casa sigui bombardejada i la nena que hi viu surti a atacar penya amb una cassola... ni que en mig de l’evacuació un pringat es dediqui a fer un croquis de truites de riu com si els funestos núvols que s’acosten no anés amb ell. O els personatges guanyen profunditat o ràpidament agafaré i enviaré la sèrie a la paperera de reciclatge.


I res, de la llista que vaig fer sols em queda veure la del resturant, po al ser un anime raro protagonitzat per homes entrats en edat, suposo que tardarà a que l’agafin algun fansub.





Recomanació, per cert, de grup i cançó: Ore Ska Band, “Hana no Ska Dance”.
http://www.youtube.com/watch?v=GP54xKQ9zac
A ser possible baixeu-vos el CD “Wao!!” ja que no te pèrdua ^^

dimecres, 15 d’abril de 2009

Boomdeyada

Soc d’aquelles persones que ràpidament s’enganxen a bones i alegres melodies, per horror de la gent que m’envolta. I, quan vaig veure aquest anunci al discovery channel (si, soc un friki dels documentals, un dia d’aquest ja posaré la llista dels programes i coses que segueixo) no vaig poder-me estar de baixar corrents la cançoneta i el vídeo, que teniu a continuació.

video

No és del tot adorable?


Si voleu subtítols, aquí els podeu trobar: http://www.youtube.com/watch?v=9BxNJRxGbgE

dissabte, 11 d’abril de 2009

¿Quién aplastó a la mariposa?

http://rapidshare.com/files/220159319/02-Quien_aplast__a_la_mariposa.mp3.html





¿Cómo puedes ser tan inocente?
¿Cómo puedes siquiera esperar
meter los dedos en mermelada
sin tener que ensuciarte?

Te dijeron que era fácil
en la vida ser feliz
¿No sabias que el arco-iris
sólo sale después de llover?

No esperes joyas de mi
ni hermosas frases
porque yo soy la rueda que aplastó la mariposa
sin ninguna razón
Piénsalo

Tu padre es un gran artista
y te compra cuanto puedas ver
Dime cual es la razón
de que escondas tu pasado otra vez

No llegaste nunca a pensar
que la realidad podía ser
una brasa ardiendo en tu mano
y que cuesta poderla soltar

Tardas mucho tiempo en aprender
cosas bien sencillas incluso para ti
Pero ahora hay algo en lo que debes pensar
porque no tengo tiempo para perder





PD: Series a afegir a les de l’entrada anterior.
· 07-Ghost (he vist dos... dolents, suposo, que m’han agradat a l’opening. Clar que sembla una espècie de Bleach, aixi que no se no se...)
· Ristorante Paradiso! (un anime on els protas són homes de més de 50/60 anys que regenten un restaurant? Aquesta raresa no m’ho perdo per res del món!!!)
· Eden of the East (de totes les series d’aquesta primavera crec que és la que te un millor acabat de qualitat visual)


PD 2: http://yoshimoto.fc.yahoo.co.jp/index.php?itemid=178 fa poooooooooor!!!! >_<

dimecres, 8 d’abril de 2009

Temporada de primavera 2009

No, no tingueu por, no m’he tornat tan boig com por comentar ara la nova temporada de roba i complements d’aquesta primavera. Al cap i a la fi soc de la mateixa opinió que Oliveiro Girondo sobre la moda (¿Qué es la moda? Desde el punto de vista artístico una forma de fealdad tan intolerable que nos vemos obligados a cambiarla cada seis meses). Aixi que no us espanteu. L’ho meu és moooool pitjor ^^
I és com cada abril, comença la nova temporada d’anime, amb estrenes esperades , desil·lusions i sorpreses. Vaja, l’esdeveniment freaky més important i motivador de l’estació (jo i el Saló del Cómic no som gaire amics...). Així que aqui teniu, per aquells que els hi pot interessar, una petita llista (Mini ressenyes les podeu trobar a la fabulosa Brownie Post, i no penso ara repetir-me com l’all i més en series que encara no he pogut catar personalment) de les noves series, a l’espera que algun fansub les porti a aquetes contrades per poder tenir, i aquest cop de debò, una opinió pròpia.


Per començar, aquí teniu on podeu trobar petites ressenyes (centrades en l’opening i l’ending, po algu és algu i serveix per fer-se una idea)
http://ayumikat.wordpress.com/2009/04/03/spring-09-quick-impressions-oped-part-1/
http://ayumikat.wordpress.com/2009/04/07/spring-09-quick-impressions-oped-part-2/

I ara a l'ho meu.

Sengoku Basara (humor i hosties, pot ser interesant per passar l'estona)
K-ON! (Digueu-me il·lús però tinc esperances de que aquesta sèrie pugui ser la Toradora d’aquesta nova temporada. O amb altres paraules, serie simple que enganxa XD).
Basquash! (Bàsquet amb ferralla? I perquè no, pot ser interessant…)
Cross Game (Adaptació del nou manga d’Adachi-sama, beasball, desgracies, noies amb un carisma aplastant i protas malenconiosos i adormits però de gran intringulis. Per variar és agradable tenir protagonistes que no vomitin paraules cada minut, i a més amb el segell d’Adachi. Si queda tan bo com el manga, serà el gran èxit... de no ser així seria el primer fracàs en una llaaaaarga carrera com a mangaka. I, com sempre, l’opening es queda curt i l’ending és fabulós.
Hi ha algú que vulgui formar un club de fans de l'Aoba Tsukushima? XD )
Natsu no Arashi (Anime del nou manga del creador de School Rumble, el beneït i alhora odiat Kobayashi-sensei. Viam en que ens surt aquest ara... depèn de dom m’ocuparé que caigui sobre el seu cap la còlera de Sawachika-sama!!!! A qui se l’hi acut deixar SR a mitges per embarcar-se en un nou projecte!!! I HATE IT!!!!!!)
Shangri-La (Lolis destruint el món? Moooola XD )
Valkyria Chronicles (Serie que intentaré seguir bàsicament perquè he vist un personatge en l’opening que m’ha caigut en gracia. Aixxx… l’ho bo de ser simple és que no hi han complicacions XD )


I res, si voleu veure els openings, endings i una valoració de primera ma, ja teniu els links que us he passat. I ara me les piru a fer el té i a llegir més relats. El problema és que avui estic massa happy i tots em semblen bons XD

dimarts, 7 d’abril de 2009

Always Something There To Remind Me

Aixó de fer jutge de concurs m’està començant a agradar. Ja fa un parell de nits que, després de veure la meva sessió d’anime de rigor (ahir, Llei Ueki, Nana i Gungrave), agafo la primera beguda agradable que trobo i em poso a llegir les narracions que m’han fet arribar.
Al principi, com quasi tot, em mirava la pila de folis amb escepticisme, convençut que m’avorriria d’allò més. Però, la realitat no és mai com un vol (o pensa o imagina, visca el dubte cartesià!), i de moment ja m’he trobat amb dues coses: vaig més lent del que creia, i entre algun cagaió de bestia feréstega hi ha coses de cert valor. For example, ahir em va cridat l’atenció un llarg relat molt ben escrit, però molt, que sols peca d’un excessiu militarisme democristià. O també hi ha coses que em fan riure, com el relat que vaig llegir abans de retirar-me a dormir,clar que ben mirat no se si em partia de l’ho divertit que era o pel whisky que m’estava foten...
I res, la correcció continua, viam que em trobo aquesta nit.


Plou plou plou i fot vent. A aquest pas el ginjoler no traurà fulles ni l’any que ve, ni que fotés una competició amb els roures per veure qui és l’arbre més gandul...

I ara a treballar, que de cara el cap de setmana estaré molt ocupat ja que pugen a veure’m i en total seran dos dies sense poder fotre ni brot. Viam si puc acabar la memòria abans de divendres, com a mínim.... el treball del màster, ja me l’inventaré diumenge si cal. Total, no me poden suspendre...


http://www.goear.com/listen/45ae43a/Purple-Rain-Prince
És curiós com, de la mateixa manera que no hi ha temps que no torna, sempre acabo caient de nou en les mateixes cançons.
http://www.sing365.com/music/Lyric.nsf/Purple-Rain-lyrics-Prince/F91C1B3780B46DEB4825689100254056

PD: I el solo encara em continua fascinant com el primer cop que el vaig sentir.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Dahlia

http://www.youtube.com/watch?v=AaO1FzE6J9I

... en l'experiència de l'altre, més clarament (però no altrament) que no pas en la parla o en la del món percebut, inevitablement, copso el meu cos una espontaneïtat que m'ensenya allò que jo no podria saber sinó per ella. La posició de l'altre com un altre jo mateix, efectivament, no és possible si és la consciència qui l'ha d'establir: tenir consciència és constituir, no puc tenir, doncs, consciència de l'altre, perquè seria constituir-lo com a constituent, i com a constituent pel que fa a l'acte mateix pel qual jo el constitueixo.

Maurice Merleau-Ponty

video

dissabte, 4 d’abril de 2009

Demian, Hermann Hesse

Fragment del capítol setè, “La senyora Eva”

Parlava de l’esperit d’Europa i dels signes del nostre temps. Arreu, segons ell, regnava l’esperit de grup i l’educació de ramat, però enlloc la llibertat i l’amor. Tota aquesta comunitat forçada, des de l’associació estudiantil i la coral fins als estats, era una estructura imposada, era una comunitat per por, per terror, per desconcert, i en el fons era vella i corrupta, i propera a la desintegració.

- La solidaritat –va dir Demian – és una cosa bonica. Però això que veiem florir arreu no hi té res a veure. Ha de sorgir de nou, de la consciència de l’altre que té cada individu, i transformarà el món durant una època. Allò que avui anomenem solidaritat no és més que educació gregària. Els homes es refugien els uns en els altres, perquè tenen por els uns dels altres..., els amos s’associen, els treballadors s’associen, i els intel·lectuals!
I per què tenen por? Només tenim por quan no estem d’acord amb nosaltres mateixos. Tenen por perquè mai no s’han conegut ells mateixos. Una comunitat d’éssers humans que tenen por de l’inconegut dins ells mateixos! Tots s’adonen que les seves lleis de vida ja no funcionen, que viuen d’acord amb codis vells; ni les religions ni els costums, res no és adequat a allò que necessitem. Durant cent anys, i més, Europa s’ha limitat encara a estudiar i a construir fàbriques! Saben exactament quants grams de pólvora es necessiten per matar una persona, però no saben com pregar a Déu, ni saben com és possible passar una hora divertida. Observa una d’aquestes tavernes d’estudiants. O qualsevol lloc de diversió on es reuneixi la gent rica! És desesperant! Estimat Sinclair, de tot plegat no en pot sortir res de bo. Aquesta gent que s’aplega tan espaordida, és plena de por i de maldat; ningú no confia en l’altre. S’aferren a ideals que jo no ho són, i lapiden el qui en predica un de nou. Sento que hi ha d’haver conflictes. Vindran, creu-me, no trigaran a venir! Naturalment, no “milloraran” el món. Tant si els treballadors acaben amb llurs fabricants com si Rússia i Alemanya es destrossen mútuament, l’únic canvi que hi ha és un canvi d’amos. Però res no passa debades. Es posarà en evidència la invalidesa dels ideals actuals, seran liquidats aquests déus de l’Estat de Pedra. Aquest món, tal com és ara, vol morir, vol anar a l’abisme i ho farà.

- I què serà de nosaltres? – vaig preguntar-

- De nosaltres? Oh, potser també anirem a l’abisme. Poden matar-nos, a qualsevol de nosaltres. Però això no vol dir que ens puguin liquidar. Al voltant d’allò que resti de nosaltres, o dels qui sobrevisquin de nosaltres, s’aplegarà la voluntat del futur. La voluntat de la humanitat es mostrarà a aquells que la nostra Europa, amb el seu mercat de tècnica i de ciència, haurà ofuscat durant tota una època. I llavors es demostrarà que la voluntat de la humanitat no ha estat mai, ni enlloc, una sola cosa amb les actuals comunitats, els estats i els pobles, les associacions i les esglésies, sinó que allò que vol la natura dels homes és escrit en l’individu, en tu i en mi. Hi era ja en Jesucrist, hi era també en Nietzche. Tots aquests corrents, els únics importants, que, naturalment, canviaran d’aspecte cada dia, tindran el seu lloc, quan les actuals comunitats s’enfonsin.



No he pogut evitar posar aquest fragment d’aquest petit Bildungsroman de Hesse, plasmación d’una síntesis perfecte de Nietzche amb unes gotes de Hobbes.... clar que a aquest sempre apareix per una banda o un altre en tot pensador modern i contemporani. És l’ho que té ser bo, suposo.
A part, aquest fragment m’ha recordat a una molt breu narració de Rilke, autèntic manifest de l’ho que ha de ser el superhome. És l’ho que té fotre cops de martell, que sempre surten boniques guspires arreu, que, amb sort o desgracia, poden causar incendis de diverses magnituds.


I per abaixar un xic el nivell erudit, que després els pocs lectors que tinc em critiquen que no saben que comentar, us deixo amb un vídeo del meu últim “descobriment”. No us perdeu el final del PV, una lliçó visual de metaficció XD

http://www.youtube.com/watch?v=MysI7Srn5QY

I ara a treballar una mica que a les vuit toca plegar veles.

divendres, 3 d’abril de 2009

Fot vent, senyal que a aquestes hores ja han obert el túnel de Bracons. Pobreta Vall d’en Bas, qui l’ha vista i qui la veurà...
Amb fi, coses del progrés, suposo. Llàstima que, com sempre, sembla que es vulgui jugar a veure qui ho fot més malament. Deu ser un brot paranoic, però estic començant a pensar que aquetes del govern foten animalades ja de forma expressament per anar tapant coses, si més no momentàniament. Estil nines russes i tal.
I el fotut és que abans deia que, davant d’una situació de xurraires i firetes, m’exiliaria a Euskadi... però amb el pollastre que els hi ha muntat amb els pactes antinatura (clar que, quina és la natura a la que anar en contra?) ni això em queda. Potser a Batea o a Bot m’hi voldrien... qui sap.

Vídeo d’una cançó que vaig “recuperar” ahir fent un mini revival. Suposo que per això a mi els Beatles no m’han acabat d’entusiasmar mai, ni soc un forofu de Queen. I és que els meus inicis, son amb el príncep.


video



I res, avui he anat per “últim” cop a l’institut a buscar quatre dades que em faltaven, ara ja no tinc excusa per iniciar la redacció de la memòria dels nassos. L’ho bo és que en mig del caos de crèdits de síntesis, batxillerats castigats per incivisme, notes i fi de classe en general, m’han ofert fer de jurat en uns premis literaris, els premis comarcals Àngels Viladomat.
Tot és començar, crec jo...


Per cert, admireu aquesta GRAN figura. Briareos Hecatonchires, de Appleseed, en la figura més currada que he vist jo fins ara. Impressionant, per treure’s el barret... si en portés, clar.



Per més info sobre la figura, la web de Danny Choo, un referent mundial en temes de frikisme i especialment otakisme o senzillament cultura japo en general. Si la busqueu, no us perdeu la secció de l’StormTrooper, si, el famós friki vestit de soldat de Star Wars que surt tant al youtube ^^

PD 1: Imatge de la taula de treball de l’Stormtrooper. Per flipar amb colors....








PD 2: He vist tot el que s’ha fet i es podia veure d’Slayers, per alguna cosa és el meu manganime predilecte de tots els temps. Però cap, cap, tan bestia, esfereïdor i terrible com el capítol 10 de Slayers Evolution-R.... i si l’ajuntem amb el final del capi 9, ja n’hi ha per estirar-se els cabells.
Senzillament un cop de puny a la boca de l’estomac. Fuaaaa…. Pobre Zell….

dijous, 2 d’abril de 2009

Qui pugues ser…

Caram caram caram, per una vegada m’agradaria ser francès. I si, ser víctima de milions d’acudits, portar sempre la contraria a mig món i parlar amb un ridícul accent amariconat. Però, i partint de la base que seria igual de freaky (o més), m’agradaria ser francès. O, en el seu defecte, dominar l’idioma de Baudelaire.
I, és que, a la JapanExpo d’aquest any (pels que no estiguin dins del mundillo, seria el Saló del Manga de París i alhora el més important d’Europa), i per celebrar la desena organització, han aconseguit portar de convidades d’honor ni més ni menys que a les CLAMP!!!!
Sincerament, no se quan deuen haver pagat per portar-les, amb la feinada que tenen i més en mig del seu vintè aniversari com a conjunt, però estic segur que les cues que s’organitzaran per veure les mankagas més famoses del món (amb perdó de la “mans d’or” Rumiko) serà de les que farà historia.
Per si algú te pensat voltar pel Parc d’Exposicions de París del dos al cinc de juliol, l’hi agrairia que matés a qui tingues que matar per aconseguir una firma. Gràcies.


I ja que abans he anomenat a Rumiko, ja està disponible online (i amb japo) el manga conjunt que ha fet amb el meu apreciat Adachi, My sweet Sunday. Està en japonès, òbviament, però ha de ser d’un calibre extraordinari, com sols pot sorgir de la col•laboració de dos mestres mangakas. Per tant, si em disculpeu, vaig a fullejar-lo per veure que tals ha quedat ^^
El podeu trobar aquí: http://club.shogakukan.co.jp/dor/pcviewer_main.php?key1=SHWM&key2=adatimitur_001&key3=maisuihtos_001&key4=0001-0&sp=-1&ad=1&re=1&otp=&xmlurl=http://clubct.shogakukan.co.jp/stream/&shd=6c3992e4a919e98180ef32b84f4e60fdde017dd2


I per acabar, un video que m'ha fet riure com un boig: http://www.youtube.com/watch?v=drgnXleK8hQ
Adoro els AMV ben fets ^^

dimecres, 1 d’abril de 2009

El bon heavy britànic (i rock, i pop, i...)


Bona imatge, oi?

A aquestes altures suposo que molt poca gent deu dubtar de l’excel·lència del heavy anglès, i qui ho fa mereixeria ser víctima i inspiració d’alguna cançó de Judas Priest... de l’estil Painkiller, ja m’enteneu.

Curios cas, però, el de Motorhead, que si ve és un grup en majúscules del heavy, els seus integrants (o el seu únic integrant fix, Kilmister, per ser més exactes) sempre han rebutjat aquesta etiqueta. Ells fan rock and roll i punt... i qualsevol els hi porta la contraria. En realitat, te una lògica, ja que la temàtica de les seves cançons si que és 100% rock&roll de tota la vida: guerra, violència, abús de poder, sexe i moltes drogues. La vella guàrdia, vaja.
Viam si em pillo algun recopilatori xulu d’aqui poc, que a aquestes altures sap greu i tot continuar anant amb CDs baixats per l’emule. I, ja que sempre m’ha agradat l’emblema del grup, el recopilatori que te la imatge que he posat més amunt a la portada pot ser una bona elecció... si el trobo, clar.


Amb fi, toca anar a sopar. Aquí us deixo amb una de les meves predilectes... ¡Muahahahah!
http://www.youtube.com/watch?v=F_JF8oSxXtM

It's all about the game, and how you play it
It's all about control, and if you can take it
It's all about your debt, and if you can pay it
It's all about the pain, and who's gonna make it
I am the game, you don't wanna play me
I am control, there's no way you can shake me
I am your debt, and you know you can't pay me
I am your pain, and I know you can't take me

No és encantador? I quina veu.... m'encanta ^^