Demian, Hermann Hesse

Fragment del capítol setè, “La senyora Eva”

Parlava de l’esperit d’Europa i dels signes del nostre temps. Arreu, segons ell, regnava l’esperit de grup i l’educació de ramat, però enlloc la llibertat i l’amor. Tota aquesta comunitat forçada, des de l’associació estudiantil i la coral fins als estats, era una estructura imposada, era una comunitat per por, per terror, per desconcert, i en el fons era vella i corrupta, i propera a la desintegració.

- La solidaritat –va dir Demian – és una cosa bonica. Però això que veiem florir arreu no hi té res a veure. Ha de sorgir de nou, de la consciència de l’altre que té cada individu, i transformarà el món durant una època. Allò que avui anomenem solidaritat no és més que educació gregària. Els homes es refugien els uns en els altres, perquè tenen por els uns dels altres..., els amos s’associen, els treballadors s’associen, i els intel·lectuals!
I per què tenen por? Només tenim por quan no estem d’acord amb nosaltres mateixos. Tenen por perquè mai no s’han conegut ells mateixos. Una comunitat d’éssers humans que tenen por de l’inconegut dins ells mateixos! Tots s’adonen que les seves lleis de vida ja no funcionen, que viuen d’acord amb codis vells; ni les religions ni els costums, res no és adequat a allò que necessitem. Durant cent anys, i més, Europa s’ha limitat encara a estudiar i a construir fàbriques! Saben exactament quants grams de pólvora es necessiten per matar una persona, però no saben com pregar a Déu, ni saben com és possible passar una hora divertida. Observa una d’aquestes tavernes d’estudiants. O qualsevol lloc de diversió on es reuneixi la gent rica! És desesperant! Estimat Sinclair, de tot plegat no en pot sortir res de bo. Aquesta gent que s’aplega tan espaordida, és plena de por i de maldat; ningú no confia en l’altre. S’aferren a ideals que jo no ho són, i lapiden el qui en predica un de nou. Sento que hi ha d’haver conflictes. Vindran, creu-me, no trigaran a venir! Naturalment, no “milloraran” el món. Tant si els treballadors acaben amb llurs fabricants com si Rússia i Alemanya es destrossen mútuament, l’únic canvi que hi ha és un canvi d’amos. Però res no passa debades. Es posarà en evidència la invalidesa dels ideals actuals, seran liquidats aquests déus de l’Estat de Pedra. Aquest món, tal com és ara, vol morir, vol anar a l’abisme i ho farà.

- I què serà de nosaltres? – vaig preguntar-

- De nosaltres? Oh, potser també anirem a l’abisme. Poden matar-nos, a qualsevol de nosaltres. Però això no vol dir que ens puguin liquidar. Al voltant d’allò que resti de nosaltres, o dels qui sobrevisquin de nosaltres, s’aplegarà la voluntat del futur. La voluntat de la humanitat es mostrarà a aquells que la nostra Europa, amb el seu mercat de tècnica i de ciència, haurà ofuscat durant tota una època. I llavors es demostrarà que la voluntat de la humanitat no ha estat mai, ni enlloc, una sola cosa amb les actuals comunitats, els estats i els pobles, les associacions i les esglésies, sinó que allò que vol la natura dels homes és escrit en l’individu, en tu i en mi. Hi era ja en Jesucrist, hi era també en Nietzche. Tots aquests corrents, els únics importants, que, naturalment, canviaran d’aspecte cada dia, tindran el seu lloc, quan les actuals comunitats s’enfonsin.


No he pogut evitar posar aquest fragment d’aquest petit Bildungsroman de Hesse, plasmación d’una síntesis perfecte de Nietzche amb unes gotes de Hobbes.... clar que a aquest sempre apareix per una banda o un altre en tot pensador modern i contemporani. És l’ho que té ser bo, suposo.
A part, aquest fragment m’ha recordat a una molt breu narració de Rilke, autèntic manifest de l’ho que ha de ser el superhome. És l’ho que té fotre cops de martell, que sempre surten boniques guspires arreu, que, amb sort o desgracia, poden causar incendis de diverses magnituds.


I per abaixar un xic el nivell erudit, que després els pocs lectors que tinc em critiquen que no saben que comentar, us deixo amb un vídeo del meu últim “descobriment”. No us perdeu el final del PV, una lliçó visual de metaficció XD

http://www.youtube.com/watch?v=MysI7Srn5QY

I ara a treballar una mica que a les vuit toca plegar veles.