Avui he vist una pel·lícula horrible. Tant horrible i terriblement dolenta que sols s’explica que me la veies tota per l’estat mental que porto arrossegant des d’ahir a la nit. I tant dolenta que no mereix ni l’esforç de buscar algun moment significant per penjar com imatge, ni tan sols mereix l’entrada d’avui. Però si no ho faig significarà que he perdut dues hores de la meva vida a canvi de res. Normalment no em molestaria, fet i fet hi estic més que acostumat. Però hi ha coses que no es poden tolerar a canvi de res ni per res del món. I aquesta n’és una.
Anem al gra, la pel·lícula és Zombie Self-Defense Force, del 2006.
L’argument: Grup de gent diversa ajuntada pel destí que ha de sobreviure a un atac de hordes zombies.
Argument més tòpic impossible. Tens militars, una model hiper-mega egoista, un aprenent de gàngster patètic i l’amo de l’alberg amb greus problemes sentimentals.
A tot això s’hi ha de sumar un fons ultra nacionalista japonès, defensa aferrissada de l’extrema dreta combativa i la necessitat de venjar-se d’EEUU a tot preu. Curiós. A, i dirigint els zombies tenim el cadàver incorrupte reanimat d’un general japonés que no es va rendir a l’ocupació i va decidir tancar-se en una cova i morir-se de gana.
Com aspecte remarcable, cal destacar els efectes especials, dignes de Master System 2. I els sorollets còmics que apareixen constantment, com si es tractés d’un manga dolent ple de tòpics.
Totalment desaconsellable el visionat de la pel·lícula. És més, si la veieu en algun video-club o en la botigueta del xinu de la cantonada, feu un favor al món i cremeu-la. Tot i que m’aposto alguna cosa que de tant dolenta ni les flames la voldrien...
Sort que ara em podré treure el mal gust d’ulls amb un capi (o dos) de la nova temporada de Haruhi. Si, sort n’hi ha...
Anem al gra, la pel·lícula és Zombie Self-Defense Force, del 2006.
L’argument: Grup de gent diversa ajuntada pel destí que ha de sobreviure a un atac de hordes zombies.
Argument més tòpic impossible. Tens militars, una model hiper-mega egoista, un aprenent de gàngster patètic i l’amo de l’alberg amb greus problemes sentimentals.
A tot això s’hi ha de sumar un fons ultra nacionalista japonès, defensa aferrissada de l’extrema dreta combativa i la necessitat de venjar-se d’EEUU a tot preu. Curiós. A, i dirigint els zombies tenim el cadàver incorrupte reanimat d’un general japonés que no es va rendir a l’ocupació i va decidir tancar-se en una cova i morir-se de gana.
Com aspecte remarcable, cal destacar els efectes especials, dignes de Master System 2. I els sorollets còmics que apareixen constantment, com si es tractés d’un manga dolent ple de tòpics.
Totalment desaconsellable el visionat de la pel·lícula. És més, si la veieu en algun video-club o en la botigueta del xinu de la cantonada, feu un favor al món i cremeu-la. Tot i que m’aposto alguna cosa que de tant dolenta ni les flames la voldrien...
Sort que ara em podré treure el mal gust d’ulls amb un capi (o dos) de la nova temporada de Haruhi. Si, sort n’hi ha...
I res, fins la proxima entrada.
A cuidar-se!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada