Aquiles i la tortuga

Paradoxa de Zenó d’Elea, suposo que coneguda per molta gent. Com que soc així de gandul, la copio d’una font amb castellà i llestos.

"Supongamos, decía Zenón, que Aquiles, que corre cinco veces más rápidamente que una tortuga, juega con ella una carrera dándole una ventaja de cinco kilómetros. Cuando Aquiles recorra esos cinco kilómetros, la tortuga habrá avanzado un kilómetro.
Cuando Aquiles cubra ese kilómetro que lo separa ahora de su contrincante, ésta habrá caminado a su vez un quinto de kilómetro, es decir, doscientos metros.

Pero cuando Aquiles trate de alcanzarla corriendo esos doscientos metros, la tortuga habrá recorrido cuarenta metros. Y una vez que Aquiles salve esos cuarenta metros, con la esperanza de alcanzarla, la tortuga habrá avanzado ocho metros, y todavía le llevará ventaja. Una ventaja que disminuye sin cesar, pero que siempre está, porque cada vez que Aquiles recorre la distancia que lo separa de la tortuga, ésta, en ese lapso de tiempo, se habrá movido algo, por poco que sea, y en consecuencia, lleva siempre la delantera. Conclusión: Aquiles nunca la alcanza."


Es pot explicar millor, oi tant, però la meva predilecta és la que posen a l’inici de la nova pel·lícula de Takeshi Kitano, “Achilles amd the tortoise”. Pel·lícula interesantíssim, una reflexió amb un ull crític agudíssim sobre l’art dels nostres dies, amanida amb aquell humor tan negre del gran Kitano. Una delícia per la vista i per la ment, recomanació 100% d’una de les pelis que més em va agradar del passat BAFF. I l’ho bo és que, al ser Kitano molt conegut, segurament arribarà un dia d’aquests, probablement amb forma de pack juntament amb les altres dues pelis que formen la trilogia que reflexiona sobre si mateixa, l’art i vida, tot ben lligat i, sobretot en la segona (Glory to the filmmaker, crec), a vegades incomprensible.

El trailer, per si hi han interesats: http://www.youtube.com/watch?v=z61O6eZ-Rjg


Però com deia l’intel·lectual de Dinamita, reflexionem-hi sisplau, reflexionem-hi…. Sobre la paradoxa, clar.



PD: Ja se que la paradoxa va ser resolta matemàticament fa uns quans anys, però resulta que a mi no m’interessen les matemàtiques sinó tota la resta.