divendres, 26 de juny de 2009

In Memoriam


Com tothom ja deu saber, i com repetiran les televisions, diaris, ràdios i tertúlies de perruqueria al llarg d’una temporada, aquesta matinada ha mort el Rei del Pop, Michael Jackson ens ha deixat. Pitjor gust de boca els hi deu haver quedat als seus fans britànics que encara ara l’esperen amb l’entrada a la mà.
Figura ambigua com poques, mediàtica (en el bon i el mal sentit de la paraula), freak com pocs, sac de traumes i geni indiscutible de la música.

L’autòpsia ens revelarà moltes coses, i és que ara toca mirar que hi ha sota les catifes i vendre exclusives. Segur que sortiran més “presumptes” nens víctimes de porcades (permeteu-me que dubti de tot plegat...almenys fins que un jutge digui el contrari), així com malalties, traumes i que se jo.
El que no deixa de ser irònic és que, finalment, el Rei del Pop passarà per ultimíssim cop pel quiròfan, font de tantes crítiques i desperfectes cutanis.


Molt s’escriurà sobre Michael Jackson, però el que és cert és que ara forma part del panteó de la contemporaneïtat, gràcies a la seva música revolucionaria, estrafolaris passos de ball (Moonwalk poweeeer!!) i controvertida figura mediàtica.
Personalment, Jackson és mereix el tracte que s’acostuma a fer a totes els morts: recordar únicament les coses bones. Almenys és el que jo faré...
I com que cadascú deu tenir la seva cançó/vídeo predilecte, i el youtube n’està ple, passaré de fer recopilatori i que la gent s’espavili surfejant.

1 comentari: