Strike Witches i el malèfic pla de l’estudi Gonzo

Fa unes setmanes que estic veient Strike Witches. Pels qui no sapigueu que és, uns alienígenes anomenats Neuroi envaeixen Europa cap al 1914, conquerint pràcticament la totalitat del continent. Els exercits dels diferents països fan l’ho que poden, però res pot parar l’avanç dels Neuroi. Ningú? No! En aquest univers alternatiu hi ha constància i s’accepta sense cap problema que certes noies tenen poders màgics, limitadets això si, i que degudament ampliats gràcies a un dispositiu que les permet volar suposen l’ultima barrera per contenir els alienígenes i, a poder ser, reconquerir el devastat continent.   

Els combats són ràpids, trepidants i l’argument és sòlid, amb un notable treball de demiürg a la hora de crear tot un món i recrear la tecnologia de finals dels anys 30.  I a més hi ha un detall que m’encanta: no és que les armes terrestres siguin inoperatives, sinó que el problema és la capacitat regenerativa dels bitxos, que obliga a, literalment, envoltar-los d’un eixam de noies amb metralladores per anar-los minant fins posar al descobert el seu nucli, que un cop destruït (i son tirant a fràgils) fa que l’alien es desfaci.  Les habilitats màgiques de les noies es limiten a poder volar i a un escut que les protegeix dels làsers que disparen els enemics, escut que a mesura que es va utilitzant va perdent potencia.

En fi, que per dues temporades de 12 capítols cada una i una peli la sèrie és recomanable. Només hi ha un problema, problema que tira enrere als més valents... el fanservice.

I és que les noies, i de fet tota la refotuda població femenina del planeta, no gasta pantalons. Ni faldilles. Malles i mitges si, així com un assortit de calces que només pot ser justificable si la sèrie va ser finançada per una empresa de roba interior femenina. Però no. S’entendria si tot plegat fos limitat a les bruixes, fet i fet els trastos que s’han de posar per volar impedeix que portin pantalons. Però que no portin almenys faldilles... a més, aquesta teoria se’n va a norris quan algunes de les bruixes gasten malles i mitges. Desconcertant, realment desconcertant, i més si tenim present que l’estudi encarregat de realitzar la sèrie és l’estudi Gonzo, no precisament uns qualsevols o uns mindundis que necessitin panty shots i nus per atreure l’audiència, aquesta gent fa coses de qualitat. Aleshores... que redimonis passa?

La resposta la vaig descobrir al quart o cinquè episodi.

Senzillament crec que és una confabulació, un malèfic complot per carregar-se la tendència imperant en el sector del manganime de posar fanservice a totes bandes per atreure el públic. Vols caldo? Doncs t’empasses la marmita.

Arriba un moment, i no costa gaire, que directament vaig deixar de veure el fanservice. Va desaparèixer del meu camp de visió. Hi era, clar que si, fet i fet és inevitable: si poses una noia ensenyant les calces a fer cabrioles pel cel esquivant làsers amb la càmera a un pam del cul... hi ha coses que es veuen.

És una magistral forma de crear anticossos als espectadors, tornar-los immune a la plaga que suposa el fanservice i obligar a les productores a tornar arriscar-se i buscar productes de qualitat per tal d’entretenir el seu públic, ara per ara terriblement ensimismat i amb l’ànima corrupte de tant loli i panty shot. La de companyies que estarien a punt de petar si de cop i volta els espectadors giressin la cara a les seves propostes plenes de personatges moe ensenyant la carn d’olla... i sincerament, me n’alegraria. No fa pas tants anys que cada temporada podies triar a cor que vols ja que pràcticament totes les series valien la pena, i en els foros especialitzats hi havien autèntics i rics debats on es discutien els missatges ocults que els guionistes ens enviaven,  anàlisis detallats de personatges i series, .... Els qui portin 10 anyets en el sector segur que ho entendran, als qui les neurones els hi ha pujat ja del cervell inferior al superior ens sentim orfes. 

Que Strike Witches és un anime ecchi? Si, i t’ho recorda cada 30 segons, però gràcies a Tezuka va molt més enllà, oferint una bona historia, bon desenvolupament de personatges i una animació més que decent (potser amb un xic massa d’ordinador a la segona temporada). Salvant les distancies espaciotemporals, em recorda a la gran Techi Muyo. Era ecchi? Si, però la gent ni l’hi donava importància, captivats tots per la magistral historia que ens explicava i els seus personatges. Espero i desitgi que Gonzo s'ensurti amb la seva i aconsegueixi capgirar la tendència de la indústria. 

L’unic problema que hi veig és... si l'estudi Gonzo ha aconseguit alterar el pantyshotisme... que alteraran a continuació?