dijous, 13 d’agost del 2009






- El recuerdo de haberse arrodillado ante una persona, en un futuro te hace querer pisarle la cabeza. Yo prefiero evitar el respeto de hoy para no recibir el agravio mañana. Mejor aguantar mi soledad actual y no una soledad futura que sería horrorosa. La gente de hoy, nacida bajo el signo de la libertad, la independencia y la autoestima, debe, en justa compensación, saborear siempre esta soledad.




Kokoro, Natsume Soseki. Editorial Gredos, pàgina 93.




1 comentari:

  1. Kokoro = cor?

    A mi m'agrada viure sense haver de penedir-me del que he fet abans. A vegades és complicat preveure que una acció duta a terme en un moment determinat ens semblarà absurda en un futur... Viure en soldedat? Val, però sempre fent el que creus convenient en cada moment. Agenollar-se en un moment determinat... pot ser-ho tot.

    Mola el blog, no deixis d'actualitzar i promocionar-te pel carallibre.

    ResponElimina