Intentant vendre la moto

Dimarts passat va sortir als quioscos una de les novetats més esperades (almenys per mi), interessants i brillants d’aquest any: una selecció del fons de la Bernat Metge, una biblioteca imprescindible d’autors clàssics i llatins (tal com diu la propaganda). Tot i ser una versió per quiosc, el que molts cops vol dir de baixa qualitat, s’ha d’agrair que els llibres segueixin l’esperit de la col·lecció, és a dir, tapa dura i versió bilingüe. I, de moment, encara no cauen les pàgines... viam si encara dic el mateix la setmana que ve.

En total seran 50 volums, de quasi 350 que te la col·lecció, que setmanalment arribaran als quioscos. La selecció, com tota selecció, és totalment objectiva (de fet, i trobo a faltar coses), però te la peculiaritat que posaran a la venda mostres de tots els gèneres importants: la tragèdia, la comèdia, la historiografia, la filosofia, la faula, la novel·la, l’oratòria, la poesia, la bucòlica, la didàctica, l’èpica, la lírica i la ciència. Ja que, en el fons, és un testet, almenys serà un tast general i per tots els paladars.

Nota a part mereix la subscripció, sempre apuntant a capturar l’atenció del passerell de torn amb múltiples regals i sortejos. En aquest cas, de regal assegurat t’hi va el clàssic diccionari de mitologia grega i romana (el que veig voltant per casa des que el món és món) i, com a plat principal, els tres volums dels assajos de Montaigne. I, òbviament, tot traduït en “lo plus bell catalanesc del món”.

Per més informació aquí teniu la web de l’iniciativa: http://www.classicsbernatmetge.cat/

Per cert, tots aquells que s’hi subscriguin entraran en el sorteig d’una PS3. Si algú veu la relació, entre la bestia de Sony i una col·lecció de clàssics grecs i llatins, que m’ho digui perquè encara la busco. No se... ara que l’avió val quatre rals trobaria més lògic uns bitllets per anar a Roma o Atenes.

I, per si no es nota, és altament recomanable. Finalment la Bernat Metge a baixar a buscar la gent de peu, ajudant a complir de mica en mica el somni del bo d’en Cambó. Llàstima que, al ser aquest un país de fira i pandereta, suposo que passarà per alt tret pels quatre frikis de torn que la compraran i seguiran. I després la gent encara te nassos de queixar-se de que les coses vagin com van...

PD: adoro la imatge XD

Dintre d’altres mataries, avui intentaré penjar un vídeo. No se, a la taula de control be hi ha la possibilitat per fer-ho... sols espero que no se m’acabi de carregar d’aquí un pilot d’hores.

El vídeo en qüestió (que si ho he fet be ha de aparèixer just a sobre d’això) no es que tingui molt valor. De fet és la típica cançoneta que enganxa feta per un grup de mosses japos que, això si, foten una coreografia que deu ni do.

Pos esu, viam com surt l’invent. Si surt bé ja en penjaré d'altres en futures actualitzacions.