La Fuerza Femenina Rebelde de la Competición de Nadadoras

Abans de començar amb la crítica, una petita advertència: Per l’amor de Déu, no mireu aquesta peli.














Per títol pot semblar que la pel•lícula (japonesa, per cert) vagi sobre un equip de natació integrat per delinqüents i pandilleres. Però no, en realitat és una peli de zombies (o quasi).

L’argument, si és que sen pot a dir dolent, aniria sobre un institut femení on arriba una estudiant nova, pos sociable i que no parla gaire. Per altre banda, a l’equip de natació els hi falta una nedadora... i un entrenador, ja que l’assassinen als 10 minuts de començar la peli sense que ningú es preocupi massa del cadàver. Senyal que devia ser un entrenador molt estricte i que no l’hi tenen gaire estima...
Total, que una de l’equip va a buscar a la nova perquè entri a l’equip. De mentres, hi ha una vacunació de tot l’institut per un nou virus, que converteix a tots els estudiants amb sonàmbuls àvids per carn, sang i entranyes humanes (vaja, zombies) i els profes amb hiper màquines a matar. D’aquests últims destaca la sàdica professora d’anglès i el professor de matemàtiques.


Però, tots són zombificats? Noooo, l’equip de natació roman intacte ja que dedueixen que el clor de la piscina anul•la els efectes de la pèrfida vacuna. Sincerament, em pregunto com collons varen poder colar una excusa tan dolenta....
De mentres, la novata i qui la intenta reclutar (ja que tot i estar el recinte de la piscina rodejat de zombies, les nedadores sols pensen en entrenar-se per la competició de l’endemà) son atacades pel profe de mates, que en un últim moviments abans de morir, llença un cartegó com si fos un shuriken que impacte a l’esquena de la novata. Es refugien a l’aula del club del té, on acaben enrotllant-se com a una persiana amb un número lèsbic que dura un quart d’hora.
Al acabar, la “sempai” agafa una guitarra i comença a tocar-la en plan hiper romàntic, mentre la novata s’hi confessa que en realitat s’ha escapat d’un científic boig que, a part de elaborar verinis i virus, es dedica a segrestar noies orfes per abusar d’elles amb una flauta travessera i entrenant-les com assassines aquàtiques. La seva companya ni s’immuta i l’hi diu que, mentre estaven despullades, ha vist que te les mateixes taques i pigues de naixement que ella, i per tant és la seva germana bessona perduda. L’ho curios, penso jo, és que diu que això ho descobreix abans de començar a enrotllar-se.... a saber quin tipus de relació deuen tenir les germanes a Japó...


Després d’unes quantes escenes de nus integrals i moltes, moltes tetes, comença el contraatac. La novata va a buscar el científic boig, ja que està convençuda que és el culpable de tot. I, de mentres, l’equip de natació, commogut pel gest de coratge de la seva nova integrant, s’armen i surten a fora a matar zombies.... amb un horrible resultat, òbviament.




- Professora d'anglés amb katana vr. equip de natació-



L’escena del combat final, després d’uns efectes especials de pena, acaba amb el científic boig (i la seva flauta) amb una sobredosi de virus que el deixa mig mort, estat que la novata finalitza prement la part roma d’un ganivet contra el coll del dolent, que cau mort... mort, suposu, psicològica, pk que jo sàpiga amb la part roma d’un ganivet molt mal no fas, i menys degollar. Segurament se’ls devia acabar el pressupost per la pintura vermella...


A continuació ve una traïció, germans bessons que surten de sota les pedres, més tetes i culs enlaire i un laser sorgint del lloc més impensable i desagradable.
I, el final, és el típic final amb mala llet made in Japan. Si tingues que recomanar la peli, seria sols pels últims 3 minuts, una delícia de mala uva i ganes de riures del personal i, perquè no, evitar una segona part.