diumenge, 1 de febrer de 2009

Toradora 17

Per fi els de KKF s’han dignat a treure un nou capítol de Toradora. No es que es retrasin ni res, però l’espera per seguir el desenvolupament d’aquesta sèrie cada vegada em sembla més llarg i amarg. Hi estic totalment enganxat, i encara més ara que la cosa s’està posant molt interessant.
Spoilers al canto




En Kitamura, ja president del Consell d’Estudiants, cada cop anirà tenint menys protagonista, ja que els nous deures com a president l’hi deixaran molt poc temps lliure per estar amb la tropa, però tot i això continuarà essent el baluard a assaltar en cas que algú vulgui aconseguir la Taiga, que per cert, en aquest capítol es passa de moe fins arribar a l’ho insuportable... fa cosa i tot, la veritat.
Contràriament a l’època que se suposa que toca l’anime, el pròxim capí serà Nadal... o per allà a prop, sembla ser que en Takasu, el nostre baka inu predilecte, s’està començant a desglaçar i a reaccionar. No és que estranyi a ningú, la cosa estava cantada des del primer capítol... però sempre no deixa de ser interessant. A més, el “despertar” del seu més que interès per Taiga (encara molt confós, primer algú l’hi tindrà que fotre alguna hòstia perquè pugui donar forma al magma que te a l’interior.... i m’hi jugo un pèsol que serà la Ami) es dona just quan les coses amb la Minorin estan en el seu nivell més baix... quasi no es parlen i aquesta l’evita i de tant en tant l’hi fot un moc d’aquells bonics de veure. La jugadora de softball sempre ha estat una mica tocada de l’ala... però ara fot por de veritat. I quins deuen er els remordiments, que segons l’Ami, pateix? Es deu referir als successos del Festival Escolar i al mal rollu que hi va haver per no explicar a en Takasu l’ho del pare de la Taiga? Massa naif, si fos així... aquí hi ha gat amagat, i depèn de com més que un gat potser ens surt una manada de lleons.
I la cinquena en disputa, la idol Ami. De moment és dels personatges més agradables que hi ha, que ha experimentat un canvi més radical i que, segurament, voldrà agrair-ho ajudant en Takasu i la Taiga... tot i sent ella la que hi te quelcom important a perdre. A part, quan no la miren, es rodeja d’una aureola rara de misteri, com si ho sàpigues tot o tingues més peces que ningú per resoldre el trencaclosques estudiantil que representa la sèrie.

Sobre el nou opening i ending... que voleu que us digui. Preferia dels d’abans, si, però era urgent revisar-los. L’opening perquè ja no feia falta presentar els personatges a aquestes altures, i l’ening perquè aquestes coses sempre es fan en parella. Llàstima, amb l’ho que m’agradava el “Vainilla salt” i l’ho marxos que era el “Pre-Parade”...
La cosa està moooolt interessant, oi tant.
---------------------------------------------------------
I va plovent, una pluja d’agulles, com dic jo, ja que si no t’hi fixes costa veure les petites i primes gotes. La típica pluja que, si no vigiles i te la trobes a sobre sense protecció, et cala fins els ossos. Però, si ve no es especialment entretinguda de veure (on hi hagin les gotes grosses com cigrons...), és de les mes agraïdes que hi ha per la terra.
A més, segurament Sagarra es deuria referir a aquest tipus de pluja quan va compondre “Cançó de Pluja"...
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Ideal per memoritzar (és l’ho que te l’estructura repetitiva i la extrema musicalitat del poema) i anar cantussejant mentre s’espera algú o es fa temps tot contemplant com va plovent.
--------------------------------------------------------
Aps, i no es que tingui res a veure amb tot l’ho anteriorment dit, però fa dies que tinc aquest link a predilectes i ve el tenia que posar un dia d’aquests.

La cançó enganxa (almenys a mi, que soc així de simple) i el vídeo és molt graciós. Fixeu-vos amb els integrants del grup, Southen All Stars, ja que era de quan eren joves... si és que el temps no perdona a ningú. Bé, a un si... el que va disfressat de lord anglès, que fot por i tot perquè busquis vídeo de l’any que busquis, el tió està idèntic. Amb més de trenta anys no ha canviat ni una pestanya. Qui sap, potser a l’institut també estava igual de crescudet... o ja va néixer així, qui sap.... amb els japos, mai es pot estar segur de res.

4 comentaris:

  1. Buah!!! Son les 9 del mati i no he dormit en tota la nit viciant-me a aquesta gran sèrie. No m'imaginava que m'agradés tan, ha sigut una sorpresa, si més no agradable.

    Que li pasa a la Minorin?? Es veu clar la relacio que estan desenvolupant en Takasu y la Taiga, però soc dels que opina que amb la Minorin com amb ningu. Te un carácter y una alegriia que em recorden inevitablement a la meva estimada Haruhi xD

    Parlem ;)

    ResponElimina
  2. Ja li vaig dir jo al Sen que li agradaria la serie.

    Definitivament, he vist el capítol 17 i he flipat. Aquesta Taiga tan moe fot grima, que torni ja a la normalitat! Pel que fa a la Minorin... fa por, de debó. L'Ami segueix sent un personatge que m'encanta però té quelcom misteriós que resulta interessant i tinc ganes que es reveli.

    Sigui com sigui, està prenent tot un rumb que ja es veia a venir excetuant la Minorin. A veure amb què voldran sorprendre'ns al capítol següent.

    ResponElimina
  3. Aviam. Em vas dir k comentés aquell vídeo. D'acord. Donaré la meva opinió més sincera.
    Vaig al gra: primer de tot, sí, em va fer riure, xò de "lo" tonto que és. Segon, no trobo k l'humor sarcàstic d'aquest grup s'assembli al de la Trinca pq, segons el meu parer, la Trinca té un humor "elegant" i intel·ligent, i aquest em sembla bastant deplorable.
    Reconeixo k aquest dia a la biblio vaig sentir algunes cançons del mateix grup de les quals vaig pensar: "Mira, no estan malament!" Però d'aquí a veure el vídeoclip hi ha un gran salt. Un exemple perfecte: la cançó "Rock DJ" del Robbie Williams m'encantava, però des k vaig veure un tros del vídeo (no el vaig acabar, no el vaig resistir), cada cop k l'escolto m'entren "ais i uis". XD

    En fi, sento l'"arrogància" mostrada envers aket vídeo, però la indiferència i el mantenir-se al marge demostraria una covardia per part meva de fer patent les meves conviccions.

    Fins dilluns.

    P.D. Per cert, suposo k no cal k digui qui sóc, ho deus saber de sobres. XD

    ResponElimina