diumenge, 3 de maig de 2009

BAFF 2009



Tot i que va començar a finals de la setmana passada, avui diumenge encara queden 7 dies de festival. I els penso assaborir.
Tot i que sempre m’ha fet gracia anar-hi, com a bon degustador de tot allò que prové de la llunyana Àsia, sempre hi trobava pegues i m’autosabotejava. Que si encara no conec Barcelona com per saber on son els llocs, que si no se com van els autobusos nocturns, que si tinc feina, que si me n’he oblidat, que si tal, que si qual...
Però, aquest any no hi ha excusa que valgui. Encara no vaig gaire carregat de feina i tinc els vespres nets per anar a cine. I, el que és més important, en certa manera m’és indiferent anar-hi acompanyat o no, ja que al cap i a la fi el cine no és un lloc on anar a parlar.

Per tant, senyores i senyors que de tant en tant segueixen aquest bloc, intentaré fer de bon reporter i anar penjant les meves valoracions del festival i de les pel·lícules que aniré veient.
A continuació, aquí teniu (i de pas em servirà per saber que tinc que fer cada dia XD ) l’estudiet planning que tinc pensat seguir. Clar que dubto aguantar fins al final, al cap i a la fi són moltes hores de cine... però un farà el que bonament pugui.
PD: les sinopsis són extretes de la pàgina web del festival.

Dilluns
- Echo of silence
El actor Atsuro Watabe debuta en la dirección con esta película atmosférica ambientada en la fría región de Hokkaido, cubierta por la nieve buena parte del año. Su protagonista, Fusako, vive en un rancho con un padre que todavía no se ha recuperado de la reciente muerte de su esposa, así que ella le ayuda en todo lo que puede. Fusako pasa así sus días, en una tranquila rutina. Hasta que un día, sorprendida por una tormenta de nieve, es acogida por un hombre que no puede hablar y con el que iniciará una más que incipiente amistad que promete convertirse en una historia de amor en toda regla. Pero Fusako sufre un pequeño accidente del que aparentemente sale ilesa. Así que ella sigue con su vida tranquila en su pequeña ciudad cubierta por la nieve. Un día, mientras está conduciendo, nota la presencia de algo extraño en el fondo de su corazón, pero no sabe qué es. El médico se lo había dicho el día del accidente: “Algunas partes de tu memoria se han perdido”.

- Parking
“Les desgràcies no vénen mai soles” sembla ser el lema que guia aquesta pel•lícula, en la qual una experiència aparentment banal es converteix en un malson que amenaça la vida del protagonista. Conduir en una gran ciutat pot ser un malson, però per al pobre Chen Mo, intepretat per Chang Chen (Three Times, Aliento), aquest és el menor dels seus problemes. Té programat un sopar de reconciliació amb la seva dona i quan s’atura a una pastisseria per comprar un regal, al sortir descobreix contrariat que un cotxe ha aparcat en doble fila i bloqueja el seu vehicle. El que hauria d'haver estat una contratemps de només dos minuts a la seva vida es converteix en un descens als inferns de la nit de Taipei, en la qual entrarà en contacte amb personatges excèntrics i viurà situacions límit que posaran en perill no solament el seu matrimoni, sinó també la seva pròpia vida.


Dimarts
- Blind pig who wants to fly
Blind Pig Who Wants to Fly ofereix un calidoscopi en el qual els diferents personatges que envolten a Linda afronten els seus propis dimonis, però també és la visió panoràmica d'una desconeguda comunitat, els desitjos de la qual difícilment es compliran. La pel•lícula recrea la problemàtica de la comunitat indonèsia descendent de xinesos, estigmatitzats pel govern durant els 50 i acusats de comunisme, cosa que va alimentar el racisme i la persecució. Amb aquest fons històric, aquesta pel•lícula poc convencional dirigida per Edwin, que debuta amb aquesta obra després d'una reeixida carrera com a realitzador de curtmetratges, posa de manifest una problemàtica del seu país poc coneguda. Però sobretot és un fresc retrat d'uns personatges al límit. Com Cahyono, amb un aspecte massa xinès que li causa força problemes i que desitjaria ser japonès (i per això es vesteix en sintonia). O de la seva millor amiga, Linda, que quan era petita espantava als nens que els acorralaven llençant-los petards. I de fons, obsessivament, sona una vegada i una altra una vella cançó de Stevie Wonder

- Service
La família Pineda, un matriarcat al voltant del qual pul•lulen fills, néts, cosins i nebots, regenta un cinema vell, barroc, decadent i laberíntic dedicat al gènere porno. Els membres de la família pugen i baixen escales ocupats en el seu dia a dia, mentre intenten suportar els seus innombrables problemes, aliens a tot el que esdevé a la sala i als més que poblats passadissos del cinema, en els quals hi regna la prostitució. Amb la sorollosa Manila com a incessant soroll de fons, el cinema, que és també l'habitatge de la nombrosa família, es revela com un microcosmos amb les seves pròpies normes. L’aridesa i aparent cruesa de l'acció d’aquesta espècie de neorrealisme a la filipina no fa més que augmentar la tendresa que desperten els membres d'aquesta sorprenent família. Potser no resulti tan irònic que el nom del cinema sigui Family.

Dimecres
- Tsukushi Public Library
A la biblioteca pública Tsukushi no acude demasiada gente. Uno de los sus usuarios más habituales, el Sr. Yokoyama, murió la semana anterior. Mientras los bibliotecarios hablan de la triste noticia, uno de ellos señala un escarabajo de la pared y dice que se parece mucho al Sr. Yokoyama. Rápidamente llegan a la conclusión de que el espíritu del muerto ha poseído el escarabajo y se quiere despedir de ellos. Esta es una historia llena de humor y de buen rollo

- Crush and Blush
Crush and Blush és una comèdia negra antiromàntica sobre la venjança i l'obsessió. Aquest primer llargmetratge de Lee Kyoung-mi està produït pel prestigiós Park Chan-wook, que també hi fa una curta intervenció al costat de Bong Joon-ho (The Host). L'argument en si és complicat i imprevisible. Me-sook és la professora menys popular de l’institut. Maldestre i poc agraciada, es posa vermella en els moments més inoportuns, té molt mal humor i es passa la vida queixant-se i acorralant Seo, un col•lega casat de qui n’està molt. Quan Yuri, una atractiva professora, li roba les seves classes i el seu home, decideix passar a l'acció. Me-sook il•lumina la pantalla amb el seu encant peculiar i contra tot pronòstic converteix una ovella negra misàntropa en una heroïna agressiva que aconsegueix que el públic acabi als seus peus. El guió és molt ocurrent, amb un sentit de l'humor excèntric que recorda el cinema de Wes Anderson. Crush and Blush és una obra única i podria molt ben ser la millor comèdia coreana dels últims anys. Divertida i fosca, guiada amb fermesa per una actriu en plena forma, és una pel•lícula indispensable per a qualsevol amant del cinema coreà.

Dijous
- Achilles and the tortoise
Amb Achilles and the Tortoise, Kitano tanca la trilogia en la qual ha contemplat amb distància i ironia la seva pròpia obra i el cinema en conjunt. Si en la primera part (Takeshis, 2005) s'analitzava la figura de Kitano, dividida entre la seva identitat i la seva personalitat artística, i Glory to the Filmaker! (2007) el mostrava en una recerca perpètua per reinterpretar-se, a Achilles, centrada ja no en la seva persona sinó en la història d'un pintor, tracta la gran pregunta de què és l'art. Dividida en tres actes, la pel•lícula segueix els esforços d'un noi a la recerca de la seva identitat artística. Quan apareix Kitano a la pantalla (que interpreta el personatge de gran), ja ha quedat prou clar que el personatge no té un talent original, sinó que només és un copista destre. Magníficament fotografiada i interpretada, i esquitxada amb els quadres del propi Kitano (una metàfora carregada d’ironia), la seva tesi queda ben clara: l'important és la creació i no la recepció de l'obra ni la instrumentalizació de l'artista.

- Breathless
Després d'haver crescut amb un pare violent, a qui culpa de la mort de la seva mare i d’haver apunyalat la seva germana, Song-Hoon tan sols és capaç de vibrar amb l'emoció prèvia a qualsevol esclat de violència. Però això canvia quan coneix a Yeon-heui, una estudiant adolescent descarada. Víctima també de la brutalitat diària del seu pare i de la insensibilitat del seu germà, a Yeon-heui no l’impressiona l'aparent duresa de Song-Hoon, ja que ella també rep la seva dosi de maltractament en el si d'una família disfuncional. Lentament, un vincle familiar alternatiu s'anirà creant entre tots dos. Yang Ik-june va treballar com a actor abans de decidir narrar la seva pròpia experiència autobiogràfica

- Sell Out
Des del mateix començament, Sell Out! no sembla una pel•lícula corrent. Ella es diu Rafflesia Pong (que més o menys significa “flor pudent”) i és la presentadora d'un programa d'entrevistes ple d'ambició i d’odi vers els artistes. Ell és Eric Tan, un dissenyador molt innocent, la creativitat del qual li serveix de ben poc. Els dos treballen per a FONY, una multinacional que té com a lema ser original. Ambdós protagonitzen aquesta comèdia musical en clau satírica que remou els fonaments de la política de les grans companyies i destapa les grans mentides de la televisió. Sell Out! aborda amb ironia la interminable batalla entre art i comerç. Però sobretot, es burla de tot el que té a veure amb Malàisia, des de les pretensioses pel•lícules d'autor i la seva obsessió pels eurasiàtics, fins a les corporacions amb noms poc originals i l'ús del Manglish (anglès malaisi).

Divendres
- Love Exposure
Yu és un adolescent que s'ha criat en el si d'una família molt cristiana. Acabat d’ordenar sacerdot, el seu pare l’obliga a confessar els seus pecats, que ell comet buscant l'aprovació paterna. Amb diligència, Yu es dedica a obrar malament, fins que les seves fotos robades de calces de noies el catapulten a la fama. Però llavors coneix a Yoko i es veu embolicat en una misteriosa secta… Amb una durada de gairebé quatre hores, aquesta història d'amor èpica podria semblar una nova obra pretenciosa del director de culte Sion Sono, però en canvi resulta sorprenentment accessible. Barreja barroca i visceral de comèdia, acció, melodrama, història d’amor i estudi de personatges, Love Exposure està destinada a provocar tot tipus d'emocions a l'espectador. Complexa, excessiva, iconoclasta, irreverent i hipnòtica, aquesta obra mestra impactant i poc convencional està farcida d'elements que faran que als fans del cinema japonès i asiàtic els caigui la bava: humor a dojo, homenatge al cinema d'arts marcials, gore, traumes infantils, una secta repulsiva, porno i fins i tot lesbianisme. Sono es llença a la jugular de la societat nipona recorrent a l'estètica trash que excita els fans de la “Japanologia” i el resultat no pot ser més estimulant.

Dissabte
- Flower in the pocket
Flower in the Pocket és la pel•lícula que finalment ha situat al punt de mira a aquesta singular nouvelle vague del cinema malaisi, en la qual la producció de signe independent i la cooperació entre cineastes locals marquen la pauta a seguir per futures generacions. Un film petit i sense pretensions sobre dos germans que creixen sense mare i amb un pare que no els fa ni cas, rodat amb un gran sentit de l'humor i que barreja la comèdia absurda amb la sàtira social i les misèries familiars

- All around us
Kanao, un dibuixant i il•lustrador de poques paraules, treballa resignat com a sabater en un centre comercial. La seva dona li programa la vida amb exactitud fins a tal punt que té assenyalats els dies de la setmana que tindran sexe, amb l'objectiu de tenir un fill. Un amic al que feia temps que no veia li ofereix una feina com a dibuixant a una sala de tribunal on hi trobarà una manera d'expressar la seva vocació artística. Al llarg dels anys passen pel tribunal els pitjors assassins i criminals: els que han comès els crims més horrorosos, els que se’n penedeixen dels seus actes, els que se’n riuen de les seves víctimes. Kanao trobarà en ells la bellesa dels detalls, i així, al mateix temps que és testimoni dels pitjors horrors, anirà descobrint la humanitat i la tendresa que s'amaga en el seu interior. All around us tracta de la dificultat de les relacions de parella, de com el temps i altres factors inesperats poden provocar una gir a la vida i fer-te veure que llençar la tovallola no té perquè ser la solució. No cal perdre l'esperança.

- Still walking
Still Walking segueix tres generacions d'una família japonesa durant tot un dia. La pel•lícula explora com d’agredolç poden resultar les relacions familiars alhora que la gran veritat que cova sota la seva existència. Com cada any, uns fills ja adults visiten els seus pares per tal de commemorar la tràgica mort del fill gran, que fa 15 anys es va ofegar en un accident. El fill petit, Ryota, està ressentit pel favoritisme dels seus pares cap al seu germà mort. El seu pare, un metge jubilat, retreu al seu fill que no hagi seguit els seus passos com a metge i que a més s’hagi ajuntat amb una mare soltera. Al seu torn, la mare de Ryota està disgustada amb la seva filla. Lluminosa en la superfície però fosca en l’interior, la nova pel•lícula de Kore-eda és un retrat fidel de la complexitat de la família. La seva sorprenent simplicitat no només remet als clàssics d’Ozu, sinó també a l’obra d’una altra directora de la seva generació, Naomi Kawase, amb la qual comparteix l'obsessió per la vellesa, la família, les diferències generacionals i els contrastos entre tradició i modernitat


Diumenge
- The Rainbow Troops
Basada en un novel•la que ha venut més de 500.000 exemplars a Indonèsia, The Rainbow Troops narra la historia d'una professora idealista i els seus alumnes, els fills dels obrers pobres d'una illa rica en recursos naturals. L'amenaça plana sobre l'escola davant la possibilitat que sigui clausurada, però professors i alumnes lluitaran per guanyar-se el respecte del poble. Un canvi en la carrera del director, que ha rodat aquesta pel•lícula amb un repartiment d'actors no professionals.

- Winds of setember
Drama d'iniciació juvenil situat a la ciutat de Xinzhu el 1996. Un grup de joves rebels viu al marge de les normes que els imposa la severa directora de l’institut. Són nois amants del beisbol, les motos, la cervesa i el tabac. Per a ells els llaços d'amistat són prioritaris davant les obligacions familiars i acadèmiques. Tot i així, la graduació que els permetrà passar de curs farà que la seva amistat es vagi desgastant a poc a poc. El cap del grup, Yen, surt amb la l’atractiva Yun, a la qual li és infidel en repetides ocasions. El seu millor amic, Tang, li cobreix les aventures ja que en realitat està enamorat de Yun. La tensió entre ells anirà creixent fins que finalment explota. Al mateix temps que la relació entre els dos amics es va trencant, el grup també se’n ressent. Winds of September remet a una temàtica que el cinema ha explorat des dels anys 50 i que amb Marlon Brando com a paradigma, moto inclosa, ha perdurat fins als nostres dies

- My Magic
La vida de Francis, un mag famós ja retirat, és un descens imparable als inferns. Per oblidar ofega les penes en alcohol i amb prou feines arriba a finals de mes netejant un club nocturn. Té un fill de 10 anys que adora, però la culpa i l’embriaguesa contínua l’han convertit en un pare desastrós. El fill ha après a ocultar el seu afecte vers el seu pare i a tirar endavant amb la seva vida caòtica. Sol i amb els ànims destrossats, Francis vol redimir-se i tornar a guanyar-se l’amor i respecte del seu fill, així que decideix reprendre la seva carrera de mag. Eric Khoo és una figura clau en el ressorgiment internacional del cinema de Singapur, tot i que la crítica no sap ben bé com classificar-lo, en part perquè Singapur ocupa un lloc una mica estrany entre cultures, ideologies i geografies, i l’última obra de Khoo reflecteix perfectament aquestes ambigüitats. Segons el mateix director, per escriure el guió es va inspirar en La carretera, la novel•la apocalíptica de Cormac McCarthy, i en l’especial relació que s’hi estableix entre pare i fill.




Clar que per desgracia també hi ha pel.licules que em perdre tot i que m’agradaria veure-les, com la Daytime Drinking, però per desgracia el BAFF té aquestes coses: Moltes pelis i poques sessions per poder-les veure.

I res, ja aniré informant sobre el que penso del que vaig veient.
A veure si aguanto...

3 comentaris:

  1. Demà podríem parlar amb la Karol (i qui s'apunti) de quedar per veure una pel·li el dimecres o el divendres. Ja saps que conec gaire aquest món però ja seria hora que fos el meu primer BAFF, no?

    Fins demà!

    ResponElimina