dissabte, 2 de maig de 2009

Pastel


Nou, clar que és un dir, manga al que estic viciat: Pastel. Com el nom mateix diu, és un shonen pastelós i enganxós com un cotó de sucre (bonica comparació). Però, igualment, té uns personatges que enganxen (vull fer el club de fans de la Manami i elevar la Yuu, la Tsukasa i en Tetsu a divinitats XD ). De moment vaig per el capítol 81, i a onemanga tenen penjats fins el 104, per tant aquesta nit em poso al dia XD


Per altre banda, avui hi ha hagut partida de warhammer a la “sala” del club de la “Serradora”. Vaig posant cometes perquè fins que tinguem les samarretes no serem club ni res (tampoc ho serem després, po almenys molarà XD ). Típica batalla gansa a quatre oponents per banda a 3000 punts per barba. I deu ni d’or de l’ho ajustada que ha quedat.
Cal dir que m’estic “consolidant” com a rei dels flancos. No se com m’ho faig que sempre em queden unitats defensat els flancs amenaçats o intentant destruir els flancs de l’oponent. En batalles ganses, clar. En aquest cas d’avui, de dos flancs al final un l’he dominat i quasi arrasat, i l’altre he contingut com he pogut la, segurament, unitat més bestia de la partida, però al final he caigut per culpa d’una carga de bretorians que m’han pillat de costat.
Pobres obrellaunes meus, Khaine està orgullós de vosaltres T.T

Les variacions i la meva llista d’exèrcit “extrema” ha funcionat a mitges. Mal dia per posar-me mooolta màgia quan a tothom se l’hi gira el cap alhora i decideix no posar màgies i si molts daus de dispersió. Clar que pitjor m’arriba a tocar nans a l’altre banda de la taula i després pla em cagaria amb tot. Però tot i això, encara deu ni d’or dels que m’han colat. Clar que l’efectivitat, tret d’un pou d’ombres, ha sigut nula.
Els assassins tampoc han fet gaire cosa. Massa salvacions especials a salvar decapitacions. Si ja és xungu matar un cavaller amb força tres, si a sobre l’hi foten especial ja n’hi ha per plegar veles. Viam, que això ho porto jo i haurien caigut igual com mosques, però justament avui ha sigut el dia de la flor al cul. Uns foten salvacions, altres dispersant i jo no foten disfuncions màgiques (i això que anava preparat). Vaja, que les magues no han fet els punts (be, una si... i ha acabat morta) i els assassins tampoc. Si és que ja ho deia jo, on hi hagi una hidra.... o dues, que no s’hi foti un elfu.

Sap greu no valorar la resta de contingents, però altre feina tenia a mirar com fer colar màgia (adoro la daga de sacrifici, crec que m’hi tornaré edicte, ¡Muahahahahah!) i a intentar col·locar els assassins perquè flotessin feina.
I per desgracia sols tinc dues fotografies de la partida, ja que estava massa liat i no he pogut fer de reporter gràfic.



I per acabar una cançoneta que em mola molt, copiada d’estil de Black Sabbath, i que, al veure com els meus oponents ho salvaven tot, m’he fet un fart de cantussejar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada