Joy

Després d’un dissabte mogudet, amb picnic de coses dolces, noies tirant a desinhibides (rollu Messi), “lo vi” de Batea, formigues, un borinot i cartes; és hora d’aprofitar aquest dia ennuvolat i ventós per fer quelcom de profit. Però abans, perdré una mica el temps escrivint aquestes línees i posant tres links amb “versions” diferents d’una mateixa cançó, “Joy” de Yuki Isoya.
Per començar una mica d’informació.

Qui és Yuki Isoya? Doncs és una de les cantants més reconegudes de Japó, vocalista de la famosa (si més no pels freaks que tenen ja una vintena o més d’anys) Judy&Mary, així com d’altres grups que en el seu moment varen tenir la seva quota d’èxit, sobretot a la gran veu de la cantant i el seu carisma. Actualment treballa de solista (el seu últim disc és del 2007), té un programa de radio propi i va apareixent de tant en tant a la televisió com a col·laboradora de diferents programes.


Que és “Joy”? Nom d’una cançó que va donar nom també al CD que la contenia, de 2005. Aquesta cançó va ser un autèntic boom i va batre records de vendes i va elevar encara més a Yuki Isoya com a diva i totes aquestes coses que acostumen a passar quan una cantant que va de èxit a èxit de cop crea quelcom que sobresurt dels cànons habituals.

Perquè l’hi dedico l’entrada? De fet, jo aquesta cançó no la coneixia. Be, em sonava perqué l’havia sentit uns quants cops quan em connectava a ràdios japos per internet, vici que vaig deixar perquè vaig ensopegar eleccions o que se jo i tot eren entrevistes. I, fa uns mesos, he recuperat la cançó gracies a un CD tributari al grup fictici DMC. La cosa no aniria a més si no fos perquè la cançoneta surt versionada amb metal i, pel meu gust, queda perfecte. La combinació de la dolça i “infantil” veu de la Yuki amb un fons instrumental de trash (crec que és d’aquest pal) crea quelcom estrany però molt interessant i d’una qualitat remarcable.

Molt be, amb això ara podeu deduir dos dels vídeos que posaré. La versió original i la metalera. Però, no havia dit que en posaria tres? L’últim és un vídeo del típic festival escolar (tot institut té el seu, en el meu cas era el “Festa fotre”... quins records ^^ ), on uns estudiants recreen la coreografia i van vestir de sweet lolita a un company perquè desafini la cançó. Esperpenticament genial XD


L'original: http://www.youtube.com/watch?v=6D2cUh_VXNs

La metalera: http://www.youtube.com/watch?v=YXASRx4X3BU&feature=related

La estudiantil: http://www.youtube.com/watch?v=vKp-bfl3mpI


I ara es posa a ploure, amb fi, com a mínim això em garanteix que no vindrà ningú a empipar i podré guardar el castell amb tranquil·litat. Adoro quedar-me sol a casa ^^