(continuació de l’entrada d’ahir)
Em trec el barret. Ahir em vaig passar fins les sis del matí viciat al manga, ja que no el podia deixar. No pel seu argument, sinó per la coherència i claredat en que l’autor, Mizuki Kawashita, és capaç de narrar-los i expressar-los. I és que m’ha enredat com un xino. Totes i cada una de les meves hipòtesis, de les pel·lícules que em feia per saber cap on anirien els trets, tots els tòpics sobre el gènere.... tot, tot i tot m’ho anava desmuntant. Sempre que jo deia “aaa, val, ara passarà tal...” al cap d’unes poques pàgines m’ho tirava a terra. I així, de sorpresa constant a sorpresa constant, m’he anat empesant amb dos dies els 19 tomos de la col·lecció...
I l’ho bo és que tot ha anat, en el fons, com jo creia que havia d’anar. Al final, ha seguit el camí que jo en el seu lloc hauria seguit, i fet allò que jo hauria fet. Clar que no se l’hi podia exigir que ho fes abans, clar... qui coi voldria canviar la situació de tenir tres ties boníssimes a la palma de la mà? Per sort de mica en mica va veient que la situació és insostenible que els hi està foten molt mal i tal. I fa allò que ha de fer, decidir-se. Ja està be, ja està be ^^
Una altre cosa que m’ha cridat l’atenció és el final estil KOR. Serà això el que al final em va fer humitejar-me els ulls? O pude era que després de tantes llegint tenia els ulls desfets?
Qui sap, qui sap, podria ser que...?
I la moraleja de la historia és.... collons si en tinc de bon ull per aquestes coses, llàstima que vegi la palla als ulls dels altres i no la garbera en el propi...
Em trec el barret. Ahir em vaig passar fins les sis del matí viciat al manga, ja que no el podia deixar. No pel seu argument, sinó per la coherència i claredat en que l’autor, Mizuki Kawashita, és capaç de narrar-los i expressar-los. I és que m’ha enredat com un xino. Totes i cada una de les meves hipòtesis, de les pel·lícules que em feia per saber cap on anirien els trets, tots els tòpics sobre el gènere.... tot, tot i tot m’ho anava desmuntant. Sempre que jo deia “aaa, val, ara passarà tal...” al cap d’unes poques pàgines m’ho tirava a terra. I així, de sorpresa constant a sorpresa constant, m’he anat empesant amb dos dies els 19 tomos de la col·lecció...
I l’ho bo és que tot ha anat, en el fons, com jo creia que havia d’anar. Al final, ha seguit el camí que jo en el seu lloc hauria seguit, i fet allò que jo hauria fet. Clar que no se l’hi podia exigir que ho fes abans, clar... qui coi voldria canviar la situació de tenir tres ties boníssimes a la palma de la mà? Per sort de mica en mica va veient que la situació és insostenible que els hi està foten molt mal i tal. I fa allò que ha de fer, decidir-se. Ja està be, ja està be ^^
Una altre cosa que m’ha cridat l’atenció és el final estil KOR. Serà això el que al final em va fer humitejar-me els ulls? O pude era que després de tantes llegint tenia els ulls desfets?
Qui sap, qui sap, podria ser que...?
I la moraleja de la historia és.... collons si en tinc de bon ull per aquestes coses, llàstima que vegi la palla als ulls dels altres i no la garbera en el propi...
PD: I ara, thanks a onemanga.com.... ¡a llegir + obres de l'autor!!
PD2: Aps, i no canvio d’opinió.... ADORO la Nishino >_<
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada