Popular d’allà baix

La font del Moro

La fonteta del Moro,
ai! s'ha estroncat
i el foc del meu 'aimante'
ai! s'ha apagat,
ai! s'ha apagat,
ai! s'ha apagat,
ja ni el caliu li'n en queda
ai! s'ha gelat.

Tres roses que en tenia,
lo meu roser,
se van morir en un dia;
jo sé de què,
jo sé de què,
jo sé de què,
dos, de malenconia
l'altra de set.

Me mata el mal d'amores,
pobra de mi!
Ai! sense amor ni roses,
més val morir,
més val morir,
més val morir,
que el roser de la dicha
no em pot florir.

La fonteta del Moro,
ai! s'ha estroncat
i el foc del meu 'aimante'
ai! s'ha apagat,
ai! s'ha apagat,
ai! s'ha apagat,
ja ni caliu li'n en queda
ai! s'ha gelat.

Editat: Si Mahoma no va a la muntanya.... aqui teniu la cançó: http://www.megaupload.com/?d=QZ64VGCO

No puc posar un exemple cantat de la mateixa perquè no la trobo enlloc. Però, a ser possible, intenteu pillar alguna versió cantada per “Quico el celio, el noi i el mut de les Ferreries”, ja que la claven. Concretament, a mi m’encanta la versió en directe del seu CD “Vinguen quan vulguen” ^^